Superfluid

L'Heli superfuid, és capaç d'ascendir per una paret vertical i entrar en un recipient buit.

Un superfluid és una fase o estat de la matèria caracteritzat per l'absència total de viscositat de manera que, en un circuit tancat, fluïria indefinidament sense cap fricció.[1] La superfluïdesa va ser descoberta el 1937 per Piotr Leonídovitx Kapitsa, John F. Allen i Don Misener en el seu estudi anomenat Hidrodinàmica quàntica.[2][3]

És un fenomen físic que té lloc a molt baixes temperatures, prop del zero absolut, límit a partir del qual s'interromp o cessa qualsevol tipus d'activitat.[4] Un inconvenient és que quasi tots els elements es congelen a aquestes temperatures tan baixes, amb l'excepció de l'heli. Existeixen dos isòtops estables de l'heli, l'heli-4 (comú) i l'heli-3 (rar), que és produït en la desintegració del triti en reactors nuclears. Aquest últim isòtop també es pot trobar en la superfície de la Lluna.

  1. «Superfluidity | Physics of Low-Temperature Fluids» (en anglès). Britannica. Arxivat de l'original el 2024-10-06. [Consulta: 4 agost 2023].
  2. «Superfluidez» (en castellà). ILCE (Instituto Latinoamericano de la Comunicación Educativa). Arxivat de l'original el 2024-10-06. [Consulta: març 2015].
  3. «EL PREMIO NOBEL A LA SUPERFLUIDEZ DEL HELIO 3» (en castellà), 01-10-1996. Arxivat de l'original el 2018-08-08. [Consulta: març 2015].
  4. «Superfluidez en acción en la BBC» (en castellà). Naukas, 01-08-2010. Arxivat de l'original el 2024-02-23. [Consulta: març 2015].

Developed by StudentB